La passada nit anava pel carrer cap a qualsevol lloc on el fum i la cervesa em fessin oblidar totes les decepcions que m'he anat enduent amb el pas del temps.
I quan recordava que últimament m'he perdut en el fum que m'envolta, és quan em vaig trobar a un grup de gent que mirava els anuncis i les ofertes de cases penjats en una immobiliària, i allà la seva imaginació els feia volar cap a cases amb terrassa i espais on tan de buit no toparia amb res per ser plenat. Aquesta els duia cap a lloc on potser la Desgràcia els duria per veure i mai tenir.
Ara són les dues de la matinada, quan m'encenc un cigarro i m'apropo el bolígraf i la llibreta, ja cansat de les cerveses a bars on aquesta Desgràcia no hem fa oblidar, si no recordar que últimament segueixo perdut amb casi tot i sense res, buit d'allò que vaig perdre amb tan sols una mirada a la porta del tren.
I amb tot això pel cap no paro de pensar en la Desgràcia que et deixa assaborir un efímer instant d'allò que realment desitges, però després t'ho fa perdre.
Llegint-me, m'adono que m'estic apropant a Bukowski, i això fa sentir-me més brut encara, però que hi faré si estic perdut i cansat i la meva mà acaricia
the last night of the earth Poems?
