Abans de parlar sobre la qüestió de la nostra llibertat, si la tenim o si estem privats d’aquesta, hem de parlar de l’aspecte de que és la llibertat?
La llibertat és viure sense cadenes, amb igualtat amb els nostres iguals, però que aquesta acaba on comença la llibertat del company, per tant, podriem afirma que la llibertat esta dividida en parcel·les iguals. Però hem de tenir en compte que llibertat no és el mateix que llibertinatge que aquest darrer terme es refereix a imposar la teva llibertat per sobre la dels demés, cosa que fa, que aquesta llibertat esdevingui llibertinatge, parlant de les parcel·les, llibertinatge ho podriem definir com parcel·les de llibertat que han quedat reduïdes per una altre de més gran que s’imposa sobre aquestes, i aquesta parcel·la l’anomenem llibertinatge i es la que roba la llibertat dels seus companys.
Després d’aquesta explicació sobre que és la llibertat i les diferències amb el llibertinatge passaré a respondre el meu paré sobre la pregunta en qüestió. Som lliures?
I la meva resposta a aquesta pregunta és que no. Si que podriem afirmar que podem respirar un xic millor, comparant-t’ho amb altres parts de la història, però que ha canviat? Tan sols els murs que ens oprimien s’han fet més forts, aquells murs que en el principi del capitalisme robaven la llibertat, en l’anomenat capitalisme salvatge, tan sols s’han fet més amplis en el que anomenem globalització.
I si no sóm lliures, és perquè sempre hi ha alguna de les parcel·les abans mentades més gran que la nostra. I aquest món esta dividit en aquestes parcel·les de diferents tamanys. Tots en el primer món som llibertins que oprimim les persones que viuen en el tercer món, contribuint amb aquesta globalització que emfatitza la pobresa. I dins d’aquest primer món hi ha diferències en quant a classe social, i vivim oprimits i obligats a acceptar una vida per tal de poder seguir existint i a vegades vivim marcats per una situació i tenim el destí grabat a la pell i no tenim la llibertat de poder escollir el nostre futur. Estem obligats a treballar per guanyar el nostre aliment, mentres part del nostre sou queda exprimit per els nostres opressors. Ens obligant a acceptar un invent dels llibertins anomenat propietat privada, que no és més que una enganyifa, que et convencen de que tu posseeixes allò que et guanyes amb el suor del teu front, però en realitat aquesta propietat retorna a aquell que te la ha atorgada i és el teu opressor. Vivim en una societat on hi ha molta gent que viu en unes circumstàncies i en un entorn que li resulta impossible sortir de l’abisme, i em podria passar anys explicant coses de les lleis, del estat i de la nostra societat que ens oprimeixen la llibertat, però un cop tenim en comte que hem estat prescindits d’aquesta l’únic que ens queda és lluita per ella.
