Buit?
Potser és cert que després d'un punt àlgid ve una decepció. Però em canso de que últimament només hi hagin decepcions i pensi en fer néixer allò que sé que no funcionarà, que només em portarà al lloc on soc. I tot això, només és la il·lusió d'aconseguir allò que potser estic mal interpretant. Però m'aferro a allò, cansat de estar buit des d'aquell adéu als llavis i un ad calendas graecas disfressat d'un arreveure, ja vindràs a veure'm allà on morí Gaudí.
La Desgràcia et fa assaborir per un instant allò que no tindràs
La passada nit anava pel carrer cap a qualsevol lloc on el fum i la cervesa em fessin oblidar totes les decepcions que m'he anat enduent amb el pas del temps.
I quan recordava que últimament m'he perdut en el fum que m'envolta, és quan em vaig trobar a un grup de gent que mirava els anuncis i les ofertes de cases penjats en una immobiliària, i allà la seva imaginació els feia volar cap a cases amb terrassa i espais on tan de buit no toparia amb res per ser plenat. Aquesta els duia cap a lloc on potser la Desgràcia els duria per veure i mai tenir.
Ara són les dues de la matinada, quan m'encenc un cigarro i m'apropo el bolígraf i la llibreta, ja cansat de les cerveses a bars on aquesta Desgràcia no hem fa oblidar, si no recordar que últimament segueixo perdut amb casi tot i sense res, buit d'allò que vaig perdre amb tan sols una mirada a la porta del tren.
I amb tot això pel cap no paro de pensar en la Desgràcia que et deixa assaborir un efímer instant d'allò que realment desitges, però després t'ho fa perdre.
Llegint-me, m'adono que m'estic apropant a Bukowski, i això fa sentir-me més brut encara, però que hi faré si estic perdut i cansat i la meva mà acaricia the last night of the earth Poems?
Carta d’amor a la llibertat
La llibertat és metàfora,
és la cadena trencada,
és el poble en moviment
alçat en vents de rebel·lia.
La llibertat és paradoxa,
és ànima i és cos,
és home i és irracional.
La llibertat és al·legoria
és llac, és mar,
és espai, és aire.
La llibertat és antítesi
és viva en l’ànima,
és morta a les mans.
Poble, canta a la llibertat!
Amb versos lliures
i sense rima,
ni assonant, ni consonant.
Ja que de que serveixen les formes,
les estructures, l’ordre,
la mètrica, la rima,
si estem parlant de ella, l’estimada?
Poble...
busca-la, persegueix-la,
troba-la, estima-la!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
