La llibertat és metàfora,
és la cadena trencada,
és el poble en moviment
alçat en vents de rebel·lia.
La llibertat és paradoxa,
és ànima i és cos,
és home i és irracional.
La llibertat és al·legoria
és llac, és mar,
és espai, és aire.
La llibertat és antítesi
és viva en l’ànima,
és morta a les mans.
Poble, canta a la llibertat!
Amb versos lliures
i sense rima,
ni assonant, ni consonant.
Ja que de que serveixen les formes,
les estructures, l’ordre,
la mètrica, la rima,
si estem parlant de ella, l’estimada?
Poble...
busca-la, persegueix-la,
troba-la, estima-la!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada